El Parc Fluvial del Besòs és un parc urbà situat dins la llera del riu Besòs, en els municipis de Montcada i Reixac, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els objectius del parc són diversos: millorar el paisatge de tot l’espai, preparar-ne una part per a un ús públic segur i dotar altres parts de funcions més ambientals.

Com en qualsevol parc públic, hi ha tres aspectes importants dels quals l’administració ha de tenir cura: la jardineria, la neteja i la bona convivència dels usuaris. 'En aquest cas, la Diputació de Barcelona té encomanada la gestió i manteniment general del parc, així com la informació i control de l’ús públic, a una empresa privada. A més, cal la col·laboració de tots els ciutadans i ciutadanes perquè aquest espai es mantingui com un lloc ben cuidat, agradable i acollidor.

Informació pràcticatornar

Web del parc

http://www.diba.cat/parcsn/parcfluvial

Horari
horaris del parc

Accessibilitat

El Parc Fluvial del Besòs està molt ben comunicat a través de diferents mitjans de transport públic (tren, metro, autobús i tramvia). Consulteu al web del parc l’apartat 'Com arribar-hi/Transports públics' per conèixer quin mitjà de transport us convé més.

Recomanacions

  • Podeu visitar el parc en qualsevol època de l’any, però la primavera i la tardor són èpoques especialment actives per a la fauna i flora que hi viuen. També és interessant fer la visita en dues èpoques de l’any diferents i comparar el que s’hi veu.

  • Heu de tenir en compte que no està permès banyar-se ni agafar aigua del riu.

  • Durant l’hivern abrigueu-vos bé, ja que, a causa de la humitat, hi fa molt de fred.

  • Porteu aigua i gorra per protegir-vos de la calor i del sol.

Plànol

mapa catalunya

Les personestornar

Espai d’oci

L’ens responsable de la gestió del parc posa a disposició de la ciutadania un espai adequat per a l’ús públic. Intenta també que hi tinguin cabuda diferents tipus d’activitats per afavorir la convivència de tots els usuaris. En aquest sentit, es combinen de la millor manera possible els diferents tipus de lleure com el passeig, el joc i la utilització de la bicicleta, entre molts d’altres.

Existeixen 5 km al llarg de les dues riberes del riu adaptats a ús públic. Aquest espai consta d’una gran zona verda de 22 ha de gespa i de carrils bici perfectament senyalitzats que serveixen per al lleure de tothom qui vulgui gaudir del parc.

Principals usos del Parc

gràfica usos del parc

Normativa del parc

Per garantir la seguretat dels usuaris en cas de crescudes del riu i possibles inundacions, s'ha dotat el Parc Fluvial del Besòs de panells informatius i d’alarmes visuals i auditives per avisar del perill.

En cas d’haver d’evacuar la zona, s’activen unes alarmes lluminoses i acústiques perquè els visitants, ajudats pel personal de control del parc, desallotgin la zona.

D’altra banda, hi ha una normativa perquè es faci un bon ús del parc i també diversos vigilants que vetllen perquè aquesta es compleixi.

La naturatornar

Característiques geogràfiques

Els rius formen una xarxa que recull i drena cap al mar l’aigua de les muntanyes i dels pantans. Els rius catalans són rius mediterranis i, per tant, estan subjectes a les característiques d’aquesta zona climàtica: pluges irregulars, tant pel que fa a la quantitat com a la distribució. Freqüentment hi ha crescudes sobtades, cosa que ha fet necessària una política de regulació per evitar riscos.

El Parc Fluvial del Besòs ocupa l’últim tram del riu Besòs fins a la desembocadura al mar. Els últims 9 km del riu han estat recuperats per l’administració; d’aquesta manera han deixat de ser una zona marginal per passar a ser el Parc Fluvial del Besòs. Gràcies a l’esforç portat a terme per depurar les aigües residuals i a la posterior millora paisatgística i ambiental, també ha augmentat la qualitat de vida dels habitants dels municipis on està situat el parc: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

Zones humides

Les zones humides d’un riu són ecosistemes que poden estar coberts d’aigua o tenir el nivell freàtic molt a prop de la superfície. Es poden trobar a les vores d’estanys i llacs i al llarg del curs lent de rius i rieres. La principal comunitat vegetal que viu a les zones humides del parc és el canyissar, amb el canyís (Phragmites australis) com a vegetació principal. Pel que fa a la fauna, en aquestes zones s’amaguen o s’alimenten moltes espècies d’ocells i amfibis, així com infinitat d’invertebrats. 

El Parc Fluvial del Besòs té diverses zones humides localitzades a la part nord. Concretament, van des de Montcada i Reixac en la confluència del riu Ripoll, afluent del riu Besòs, fins al pont de la B-20 de Santa Coloma de Gramenet en el marge dret, i fins a Can Zam Nord en el marge esquerre, en el mateix municipi.

En el cas del parc, aquestes zones són artificials, producte de l’activitat humana. Es van crear unes parcel·les de formigó en els espais que deixaven els meandres del riu per ajudar a retenir l’aigua i inundar la zona. L’aigua que es fa circular per dins les parcel·les prové de la sortida de la depuradora de Montcada i Reixac. D’aquesta forma, el canyís que viu a la zona inundable acaba de depurar l’aigua. Aquest sistema s’anomena tractament terciari de la depuradora.

La desembocadura

La desembocadura d’un riu és el punt on aquest vessa les aigües al mar o en un altre riu. Forma part del seu curs baix, on guanya amplada i cabal i la velocitat és menor. S’hi poden formar deltes, ries o estuaris.

El Parc Fluvial del Besòs té 450 m de desembocadura abans d’arribar al mar. Aquest petit estuari és un dels trams on s’ha intervingut. Igual que a la resta del parc, aquí el riu està canalitzat per uns murs de contenció, construïts per evitar la inundació de les zones urbanes de Sant Adrià de Besòs més properes al riu en els períodes de crescuda.

Fauna i flora

A causa de la gran degradació ambiental que va arribar a tenir aquesta zona, la flora i la fauna es van veure greument afectades i la majoria de les espècies aquàtiques van desaparèixer. Actualment, amb la millora de la qualitat de l’aigua i amb la plantació de flora autòctona, es va recuperant el nombre d’espècies d’animals i plantes típics de la zona.

Els ocells aquàtics i els peixos han estat els animals més beneficiats per aquestes millores. Amb el millorament progressiu en la depuració de l’aigua, la presència de peixos ha afavorit l’augment dels ocells piscívors. A les zones amb canyissars, alguns ocells com els balquers i les boscarles de canyar hi han fet el niu i altres hi vénen a passar l’hivern.

A continuació es descriuen diferents animals i plantes que es poden observar actualment en el tram baix del riu Besòs.

La qualitat dels rius

Per comprovar la recuperació d’un riu, els científics fan estudis de qualitat ecològica, els quals es basen en anàlisis fisicoquímiques i biològiques de l’aigua. Aquestes anàlisis es porten a terme en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any. 

La valoració de la qualitat de l’estat ecològic d’un riu es determina, per tant, en funció del resultat de les mesures de la temperatura, la conductivitat elèctrica, la terbolesa, el cabal i la matèria en suspensió, entre altres paràmetres físics, i de la quantitat d’oxigen dissolt (un dels paràmetres químics que s’utilitzen). Per complementar tota aquesta informació, també s’utilitzen els paràmetres biològics: les comunitats vegetals i animals que hi viuen. La presència o absència d’alguns éssers vius en el medi ens informa del seu estat ecològic. Per això, aquests animals i plantes s’anomenen bioindicadors. Destaquen com a bioindicadors els macroinvertebrats, invertebrats superiors a 1 mm que viuen al fons del riu.

Alguns indicadors de la qualitat de l’aigua del riu:

ParÀmetres fÍsics

Temperatura. Mesura el grau de calor de l’aigua. Aquest paràmetre és molt important, ja que, segons la temperatura a la qual estigui l’aigua, els processos metabòlics dels éssers vius canvien i la dissolució i propietats d’alguns elements químics, també.

Per mesurar la temperatura de l’aigua només cal un termòmetre que es pugui mullar.

Conductivitat. Mesura la concentració de sals de l’aigua. Els ions de sals més habituals que podem trobar en aigües naturals són el sodi, calci, magnesi, bicarbonat, sulfat i clorur. L’increment d’aquest paràmetre té greus efectes sobre l’ecosistema fluvial i impedeix que hi visquin moltes de les espècies d’éssers vius habituals.

Per mesurar la concentració de sals es necessita un aparell especial que es diu conductímetre.

Terbolesa i matèria en suspensió. Aquests dos paràmetres mesuren la quantitat de partícules que conté l’aigua. L’increment d’aquest paràmetre implica una reducció de l’entrada de llum a l’aigua, fet que provoca la reducció de la quantitat d’espècies vegetals en el fons del riu i d’altres espècies d’éssers vius que en depenen.

Cabal. Ens indica el volum d’aigua que passa per un lloc per unitat de temps. La quantitat d’aigua que s’extreu dels rius en modifica el cabal natural, cosa que es pot reflectir en canvis importants en el seu estat ecològic.
Per calcular el cabal s’escull una secció del riu i s’apliquen les fórmules següents:

taula cabal

ParÀmetres quÍmics

Oxigen dissolt. La quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua té una gran incidència en el desenvolupament de la vida i de molts processos que es donen al medi aquàtic. Es mesura a través d’un aparell anomenat oxímetre.

Paràmetres biolÒgics

Els éssers vius són sensibles a la contaminació de l’aigua i alguns no hi poden viure quan hi ha una certa quantitat de contaminants, per això serveixen per reconèixer l’estat ecològic del riu.

Observant els tipus de microorganismes i comunitats vegetals i animals que viuen al riu podem determinar la qualitat de l’aigua i de l'estat general del medi fluvial.

Els éssers vius més utilitzats pels científics són les comunitats de macroinvertebrats. La presència o absència d’aquests organismes ens dóna molta informació per poder determinar la qualitat biològica d’un sistema. Per poder fer un estudi dels macroinvertebrats del riu, cal entrar dins la llera, agafar mostres d’aquests organismes i identificar-los.

La resta d’éssers vius es poden observar a ull nu passejant tranquil·lament pel parc fluvial i identificar-los amb guies de camp d’animals i plantes. Per saber si són o no uns bons indicadors podeu consultar l’apartat de fauna i flora d’aquest document, on trobareu els éssers vius classificats segons si viuen en aigües netes, aigües bastant netes, aigües lleugerament contaminades o aigües contaminades.


Si voleu conèixer com es porta a terme un estudi de la qualitat ecològica d’un riu, podeu consultar-ho a la pàgina: http://ecobill.diba.cat.